Comença el partit, i després d’uns bloquejos i fintes aconseguim fer cistella amb un POUM que ens augura un bon futur.

Un gran equip, combinat amb una acurada planificació estratègica i una estima als colors de la ciutat, ens ha portat fins a on som: un Vic que mira sempre endavant i que ha treballat en fer de cada dia una ciutat més saludable, més accessible, més oberta, més moderna i progressista, i molt més propera a les persones.

Tot a punt per l’inici de la segona part, preparem-nos tots perquè el partit continua, això no ha acabat encara. Junts hem fet i seguim fent Vic.

Som l’equip polític i tècnic que ens hi esforcem a cada minut de joc, amb valentia i, sobretot, posant molta energia i parlant amb tothom, perquè cada opinió és vàlida per seguir encistellant a favor de la ciutat. Coratge i esforç, barrejat amb l’entusiasme i les ganes de voler fer les coses bé, perquè dins l’equip hi som tots, el públic i els aficionats també.

I sentim les gairebé vuit mil veus que criden i aplaudeixen donant suport des de la graderia, i que sense el seu alè no podríem continuar anotant i anotant més cistelles a favor de la ciutat. Quantes més en fem, més hi guanyem. Temps mort. Va bé per parar un moment i mirar les cares de les persones, no de la gent en general, sinó de cadascú de nosaltres i de vosaltres, perquè és cada persona que aporta i cada aportació que és significant; hi ha qui no ho acaba de veure massa clar, hi ha qui és crític amb el nostre joc, qui s’enfada fins i tot.

Tothom té raó, perquè el partit és un de sol i són moltes les visions diferents que hi ha d’interpretar-lo.

El xiulet marca el final de la primera part, però no hi ha descans perquè volem continuar jugant i fent ciutat.

Just un glop d’aigua per renovar-se i continuar amb una segona part necessària per encarrilar la biblioteca Pilarín Bayés, consolidar els estudis de medicina, caminar per les amples voreres i anar amb bicicleta pels nous trams urbans i rurals. L’emoció és ascendent i afavoreix als més petits de 0 a 3 anys amb l’espai familiar del Remei, amb els pisos de protecció oficial per als joves i la projecció d’una nova residència per a la gent gran.

Tothom hi té cabuda i tots hi hem d’estar amb dignitat i benestar. Miro a la banqueta i veig com les noves incorporacions ja escalfen a la banda. Tot a punt per l’inici de la segona part, preparem-nos tots perquè el partit continua, això no ha acabat encara. Junts hem fet i seguim fent Vic. Moltes gràcies a tothom.

Fes el teu comentari